Els menors i Internet

Amb el creixement i la popularització de les xarxes socials a Internet, el terme comunicació ha experimentat un canvi en la forma i en el contingut. La forma de comunicar-nos ara pot ser de moltes maneres diferents: parlada, escrita, xatejada etc. Aquest fet afecta el contingut de textos dels nous canals com SMS o twitter on prima el text curt i retallat.

Ja existeixen les primeres generacions d’adolescents que el seu concepte de comunicació és totalment global. Utilitzen Twitter per escriure les seves idees i reflexions, Facebook per explicar a tothom la seva vida diària i xats i videoconferències per comunicar-se a l’instant amb amics d’arreu del món. Són nois i noies que no coneixen el concepte d’esperar una resposta o del neguit d’elaborar un bon text escrit a mà. Afortunadament la immediatesa és la principal avantatge d’Internet.

Ara bé, aquestes generacions menors d’edat també han d’estar molt conscienciats que Internet és tant global que també té cabuda el perill, les amenaces i l’assetjament. És per això que cal fer una revisió regular de l’ús que fa el menor de la xarxa. Tenim dues opcions instal·lant softwares de seguretat i l’observació directa. Si li instal·lem un programa de control parental aconseguirem que el menor no pugui visitar certes pàgines ja que se li bloquejaran. L’observació directa consisteix en fer un control de l’historial de visites del navegador i conèixer quins són els amics agregats al seu compte de Facebook. Amb l’aplicació de tots aquests mètodes i i amb la instal·lació d’un bon programa Antivirus que bloquegi l’entrada d’espies i hackers, aconseguirem elevar la seguretat del menor enfront a Internet.

Aquest és un tema important, la seguretat també és important tenir-la present a la xarxa i si un menor si exposa sense cap protecció corre el risc de ser enganyat i influenciat per assetjadors ja siguin psicològics o sexuals. La llibertat d’internet converteix als menors en les persones més vulnerables. Per tant una bona relació parlada amb el menor sobre els bons usos que se’n pot fer de la xarxa també serà un bon mètode perquè el menor l’usi amb una mica més de responsabilitat.

 

Notícies esportives a la ràdio

En la darrera dècada ha anat augmentant la progressió d’espais esportius a la ràdio. Es pot explicar per diferents motius però tots ells estan lligats a la seva evolució. Posaré el cas del futbol que s’ha anat convertint d’un esport a un negoci per part de les televisions. I per fer-lo més atractiu, el que es fa és generar informacions sobre les intimitats dels jugadors i equip, disputes de rivalitat, declaracions que generen una rèplica etc. En general el futbol s’ha anat engalanant de complements per generar divisió de gustos i opinions i engrandir la seva autoritat com a màxim gran divertimento i objecte de poder enfront el públic.

Dic que el futbol és poder perquè considero que ho és tot allò que és capaç de concentrar a molta gent. I com tots sabeu la publicitat va allà on hi ha més gent. Dins del futbol hi trobem infinitat de product placement: a les tanques laterals, a la sala de roda de premsa, i fins i tot la lliga espanyola està patrocinada per una entitat financera.

Jo diria que l’esport s’ha comercialitzat i se l’hi està traient tot el suc econòmic. I per fer-ho s’han de generar tertúlies per mantenir viu l’argument i les notícies diàries. Aquí és on entra en sintonia amb les TVs, internet i la ràdio. És cert que la ràdio ha anat incorporant cada cop més programes esportius. Això és degut al poder que té el tema per atrapar l’atenció de l’audiència i per tant dels anunciants. A la Tv també existeix però en menys mesura, el que succeeix és que és un mitjà que serveix per retransmetre-ho en directe i poca cosa més, ja que una tertúlia seria infinitament avorrida. En canvi la ràdio és el mitja ideal perquè els contertulians debatin extensament i mantinguin el fil argumental de l’actualitat i vagin generant expectativa als oients. A banda són programes on el material que han d’omplir no el genera l’emissora i a sobre té anunciants. Per una ràdio és un bon producte.

TV/ARTS/TV

L’exposició TV/ARTS/TV es va poder veure l’Ars Santa Mònica del 14 d’octubre fins el 22 de desembre a Barcelona.

L’obra que he trobat adequada per comentar és “inside dan Graham’s Sleep chamber (2010)” de Canecapovolto.

Es tracta de dos monitors separats per una paret, un a cada banda. No pots veure’ls al mateix temps. L’autor pretén que sigui un treball on el públic hi interactui i pugui tenir el poder d’emetre un canal o un altre i d’aquesta manera sentir qui té sota control el poder de la TV.

Jo voldria diferenciar com em vaig sentir en estar en una banda de paret i en una altra. Amb el monitor A vaig estar canviant de canal i em vaig sentir molt còmode i amb el “poder” de veure el que jo volia. I no tan sols això, sinó que el que jo escollia, la persona que estava a l’altra banda de paret observant el monitor B havia de conformar-s’hi. Va ser com si m’hagués transformat de sobte en un directiu de TV privada dels que ens canvien d’horari els programes o de sobte ja no emeten aquella sèrie que mirem. Va ser com posar-me en la pell de’n Paolo Vasile per un moment.

Ara bé, quan em vaig posar a la banda del monitor B, vaig comprendre qui té realment el poder televisiu i que realment ens fan menjar el que ells volen. Així que em vaig sentir bastant impotent i amb ganes de sortir d’aquella part de paret immediatament.