Pipilotti Rist a Barcelona
L’artista suïssa va exposar a la Fundació Miró el passat setembre.
Quan anem a veure una exposició podem sortir igual com hem entrat o bé meravellats pel què hem vist. Aquesta segona opció, a mi personalment, m’ha passat molt poques vegades. Potser perquè en aquest cas anava amb la idea preestablerta que seria una exposició de tantes, també pel fet que el nom de l’autora no em sonava de res. El cas és que quan vaig posar la primera passa dins de l’exposició em vaig adonar que estava entrant en un altre món que em va portar per la tecnologia, l’ésser humà i la natura. Tres conceptes que Pipilotti Rist ha establert com a pilars per establir un total de 10 sales on els tres elements es conjuguen a la perfecció.
M’ha fascinat la facilitat creativa en que l’autora estableix harmònicament tecnologia i natura en el cas de Làpida per a RW. També em va sorprendre molt veure la projecció Dona de pluja sobre una cuina, ho trobo molt encertat. L’aposta que fa Rist per què el públic sigui interactiu i partícip, l’estableix de forma que aquest a través dels sons, projeccions i coixins repartits per determinades sales pugui relaxar la ment i entrar dins de cada obra i gaudir-la al màxim.
Aquesta exposició m’ha permès conèixer a una artista suïssa, que ara per ara forma part d’una de les meves artistes contemporànies favorites. Espero que segueixi tenint una carrera artística plena d’èxits i que ens segueixi sorprenent i fent somiar en el moment de fer el primera passa dins de les seves exposicions.
