Deu ni do quin dia avui a l’EMAV. Ens havien dit fa una setmana que avui al matí hi hauria una xerrada d’un productor de cinema. Fins aquí correcte, però és que a la tarda hi ha hagut una altra xerrada sorpresa. Dues xerrades audiovisuals bastant contraposades: maduresa i joventut és a dir experiència i eufòria.
- Lluís Miñarro
A les 10 del matí ha començat la xerrada de Lluís Miñarro, que ens ha vingut a promocionar la seva darrera producció i ha parlar-nos sobre el món on treballa. Miñarro va començar fent crítiques de pel·lícules i després va passar a ser productor, va néixer a Barcelona el 1949. Ha produït pel·lícules com Cosas que nunca té dije (Isabel Coixet, 1996), Las manos vacías (Marc Recha, 2003), La silla (Julio D. Wallovits, 2006), En la ciudad de Sylvia (José Luis Guerin, 2007), El cant dels ocells (Albert Serra, 2008), El somni (Christophe Farnarier, 2008 i El blau blau (Daniel Villamediana, 2008).
La xerrada ha començat tractant la pel·lícula que ara s’està projectant, que tot el grup de Producció de tarda vam anar a veure al cinema Maldà divendres passat. Totalment d’acord amb la crítica d’en Ferran Auberni. El somni és d’aquells documentals que hauria de veure tothom, com a mínim els que estimen el país, la natura i la cultura popular. La llàstima és que aquest desig difícilment es farà realitat a causa de la preocupant falta d’exhibidors que aposten per títols que s’allunyen de les lleis comercials majoritàries. També és veritat que no tota la responsabilitat se l’ha de carregar aquest sector de la indústria. Però el que genera més impotència és que la simplicitat, la ironia i la tendresa del debut com a director del fotògraf Christophe Farnarier té potencial suficient per sorprendre molts més espectadors dels que el ‘mercat’ haurà permès. El somni és un cant a una manera de viure en perill d’extinció, un poema que convida sense complexos i amb naturalitat a la reflexió. Filòleg i historiador de l’art marsellès establert a Banyoles, Farnarier explica que ha volgut fer el retrat d’un home lliure, Joan Pipa, un pastor que durant cinquanta anys ha practicat la transhumància amb les seves ovelles. L’entranyable viatge pels camins ramaders acaba convertint-se en un commovedor homenatge a la saviesa popular a través de diàlegs impagables sobre temes tant diferents com el canvi climàtic, George Bush, Bin Laden, la febre urbanística o l’abandonament del camp. Una lliçó de vida que es degusta amb un somriure permanent!
Miñarro va empendre la producció cinematogràfica el 1995 i ha contribuït a cimentar el prestigi de nous realitzadors i ha efectuat una aposta ferma pel cinema d’autor. Aquest octubre Sitges li va retre homenatge per la seva trajectòria. Fins avui ha produït 14 llargmetratges, que han representat Espanya i Catalunya als festivals internacionals més prestigiosos, juntament amb la seva productora de cinema i publicitat Eddie Saeta. Lluís Miñarro és una rara avis del cinema a Espanya, és un productor capaç d’aposta per projectes fora de norma i molt personals, només produeix el que li interessa com a espectador. “El Somni” ja s’ha projectat a Sitges, Locarno i a Mar del Plata (Argentina) i s’espera que a casa nostra s’ampliïn les sales de projecció, a Girona ha tingut molt bona rebuda.
COMENTARIS RECENTS